LA TERMINAL
El món subterrani creat pe'n Toni d'Eguia

Més o manco, pot considerar-se que les diferents estacions seria una cosa com la que es presenta al dibuix. Aquest és orientatiu (ja miraré d'aconseguir-ne algun millor), però ajuda a fer-se una idea general de l'anterior Fragment, en que s'explica millor aquest tema. Pel que fa a les estacions (o vendrien a ser mesos? això encara està per decidir), es considera que el zenit de cada color està marcat amb un puntet blanc al centre. Resulta innecessari aclarir que els talls entre colors no son bruscos, sinó que poc a poc el color del fong va canviant de manera imperceptible i continua (tot i que no necessàriament perceptible a l'ull humà) 

 Finalment aclarir que el blanc és el període buit, en que els sadis descansen. De totes maneres no dura tant ja que, de fet, és el més curt de tots els períodes!

He hagut de dividir l'escala cromàtica de l'any en dues parts per a que hi cabés còmodament, però supòs que es veu clarament que s'enganxen mútuament en el color verd! 

A la Terminal el temps es mesura per espectres a través de dos tipus de fongs diferents:

-        Els fongs hilberins marquen els dies i consideram que n’ha passat un quan la seva il·luminació minva i el groc brillant es converteix en un verd fosc. Cada vegada que l’espectre s’acaba, torna a començar, pel que la roda del temps no s’atura. Aquests fongs formen un llim que pot arribar a cobrir parets i terra, però que no s’aferra a la matèria viva.

-         Els fongs sadis son una mica més grossos, d’un tamany que varia entre el del polze d’un nadó i el d’un adult, i marquen un espectre molt més ample. De fet recorr tot l’espectre lumínic. En unn periode d’uns 412 dies, que formen un any. Aquest es divideix en èpoques o estacions, cada una amb un color propi excepte la darrera de l’any, en que no hi ha cap color.

Al principi això pot semblar estrany, perquè la Terminal és molt gran i pot semblar que els fongs del temps haurien d’anar descompassants, cadascun al seu ritme. Però per alguna raó, tots marquen el mateix punt de l’espectre en tot moment. És el poder de la Terminal el que els fa anar junts, per a que el temps no passi de manera diferent en els diferents nivells!

 --- Història contada per un pare Gent al seu fill petit ---

Com ja he dit en altres ocasions en aquest mateix Bloc, el món de La Terminal es deriva d’alguns somnis meus i per això mateix alguns punts de la seva naturalesa son obscurs o incerts. Per això, si bé és cert que com és obvi he anat pensant i inventant la major part de l’ambientació, també he deixat altres parts sense explicació, com per exemple l’origen de la pròpia Terminal. D’aquesta manera podrà especular-se sobre aquest tema de la mateixa manera que podrien especular-ne els que l’habiten, però sense donar una veritat absoluta que espenyi el misteri.

Abans de res vull aclarir que quan vaig començar a plasmar en paper les idees que em venien sobre La Terminal, no tenia idea de fer una introducció, sino ambientar al lector amb els Fragments de La Terminal (que sorgiren amb aquest propòsit). De totes maneres me fa la impressió que sense això potser hi haurà qui s’embulli més, així que al final hi haurà les dues coses.

Acte seguit intentaré fer-vos-en cinc cèntims per a que capteu la essència, però sense destapar tota la informació que aniré escrivint més endavant! ;-)

A grans trets, La Terminal és un món que podríem anomenar “subterrani”, ja que es troba limitat per parets. Es troba habitat per diferents races, entre les que en destaquen tres:

- Els Gent (humans), són el grup més nombrós i son gregaris. Crec que no fan falta gaires explicacions, ja que tots n’estam més o manco familiaritzats. J

- Els homúnculs son éssers assexuats i inherentment solitaris. Tot i així se senten atrets per les comunitats Gent (que son els que generen els trets culturals) i en ocasions viuen amb ells. Físicament poden ser molt variats i el seu origen és un misteri.

- Els zombs són éssers formats per parts de diferents persones mortes (encara que la seva creació també és un misteri, com amb els homúnculs)i son la raça més escassa de La Terminal. Son més solitaris que els homúnculs (per naturalesa i necessitats, ja que a molts Gent els molesta la seva presència) i entre ells s’hi troben els més grans místics de La Terminal. No s’han de confondre amb els zombis, amb els que comparteixen els orígens, però que son totalment idiotes i poden resultar violents.

El recurs més abundant son els fongs, dels que se’n poden trobar de tots els tipus i tamanys. D’ells se’n treu aliment, aigua, llum... Per altra banda, el metall és un bé molt escàs, desconegut en moltes bandes.

En quant a la geografia, encara no tenc gaire cartografia La Terminal, però poc a poc vaig fent. Per ara basta saber que es divideix en nivells i aquests en pisos. Les distribucions més especifiques poden variar, havent-hi túnels, coves, balconades, repises... en general hi pot haver comunicacions bones, amb passadissos més o manco transitables.

Es diu que en total hi ha 11 nivells, essent el primer i el darrer mítics (i els que els precedeixen poden ser-ho en ocasions). Els pisos de cada nivell es comuniquen relativament bé entre ells, però la comunicació inter-nivell pot ser més dificultosa, ja que no hi ha tants punts que ho permetin.

Pel que fa a barreres naturals, l’equivalent als nostres mars i oceans a La Terminal son les Zones Fosques. Aquestes son zones en les que no creixen fongs lluminosos pel que fan honor al seu nom i el viatger que hi entri ho farà totalment a cegues. Algunes son més curtes i poden travessar-se amb algun tipus de llum, d’altres massa llargues.

Aquestes zones amaguen també passadissos cap a llocs desconeguts i diversos perills, ja siguin depredadors o la possibilitat de perdre’s en el laberint que poden arribar a formar. També, com és normal son fonts de rondalles i llegendes. Finalment he d’aclarir que els zombs i homúnculs sempre venen de zones d’ombra, però això el seu origen és desconegut.

Bé, crec que això hauria de bastar per a fer-vos una idea. Periòdicament aniré penjat el material, en el que s’anirà descrivint millor l’ambientació. Esper que vos agradi!

- Excava una mica en qualsevol món – continuà dient el titerot -, i tard o prest trobaràs alguna veta de mineral. Aquí, en canvi, només hi trobaries mil metres de terra i, després, la infrastructura de l’Anell, que és un material que no pot ser elaborat. Si tot i així el miner aconseguís travessar-lo, es trobaria amb el buit: amarga recompensa per a la seva dura tasca!

« Ara imagina que l’Anell està poblat per una civilització capaç de construir aquest món. És evident que haurà de comptar amb una forma econòmica de transmutació. Imagina que la tecnologia de la transmutació cau en l’oblit (de moment no importa com), què els quedaria? Segurament no posseïen reserves de materials en brut. No hi ha minerals, tot el metall disponible a l’Anell devia estar acumulat en forma de màquines, eines i orí [per la qual cosa] la civilització entraria en decadència i mai més tornaria a recuperar-se.

-- Larry Niven. Ringworld --

En un principi voldria dividir la informació que sortirà en quatre categories:

- Fragments de La Terminal: és el primer que vaig començar a escriure. Com que inicialment només em venien flaixos d'aquest món a la ment, se m'ocorregué escriure'ls com a cites o explicacions dels propis habitants de La Terminal.

- Històries de La Terminal: son històries, contes de personatges concrets i les seves correries o aventures per aquests estranys indrets. Aquesta part ara mateix em costa una miqueta més, però tenc la confiança d'anar ampliant la seva producció amb el temps.

- Llocs de La Terminal: Amb descripcions d'alguns llocs més característics, com l'Anell o les Zones Fosques.

- Idees de La Terminal: finalment una miscelània d'allò que no tengui lloc en les altres categories com idees soltes, detalls, personatges...